sábado, 16 de enero de 2010

DESDE ESTE TROCITO DE SOFA




Nada me conmueve más, que ver el bajo estado de ánimo de la persona a la que amo. Después de tantos años y sigo sin saber la menera de sacarlo de este estado de melancolía, que le consume. Desde aquí le mando todo mi apoyo, todo mi cariño, todo mi respeto y toda la paciencia que aún me queda.

Te quiero.

7 comentarios:

  1. No sé si et pot funcionar,però i si l'abraces ben fort en silenci? Tu estigues al seu costat en silenci, sabent que hi ets...potser parla o potser no. Molta sort, que se n'adoni que amb tu trobarà la llum de la lluna que li falta.

    P.D:A mi no em va funcionar però penso que en tu pot anar bé^-^.

    ResponderEliminar
  2. Triste, muy triste... Paciéncia y chocolate ¿o quziá frutas escarchadas?

    ResponderEliminar
  3. Costa molt però crec que el més important és mantenir-se forta i no deixar-se arrosegar pel seu estat. Transmet-li tota la alegria, l'estima i el suport que puguis. Ell que n'agafi el que vulgui, el que pugui o el que sàpiga. Segur que en el fons t'ho agrairà i tu també d'haver-ho fet. Ànims a tu i a ell!!!

    ResponderEliminar
  4. M'encanta el James Blunt, tot i que ens moments baixos només ajuda a plorar més i més. Anda que no he plorat jo amb el James Blunt!!!

    ResponderEliminar
  5. :) qué sencillo y qué conmovedor

    ResponderEliminar
  6. Maria, l'abraçe sovint, però continue sense saber si realment aprofita. Supose que si...
    Dissortat, :(
    Laura, la estima i el suport, per supost. La alegria està mes dificil, gràcies per els teus ànims.
    Maru, bienvenida a este blog.

    ResponderEliminar
  7. Potser una abraçada i un estic aqui. Tornareu a somriure.

    ResponderEliminar