viernes, 8 de enero de 2010

EN UNA CASA NOVA ( Joan Maragall )

Alçant aquestes parets heu pres entre sos caires
lo que era abans de tots: l'espai, l'ambient, la llum:
mai més lliure un aucell travessarà aquests aires
ni una llar errabonda hi aixecarà el seu fum.

Ja és teu, amo, això. Sia! I per mots anys l'esposa
hi regne coronada del riure d'un infant,
i es tanqui aquesta porta deixant la pau inclosa,
i s'obri com uns braços als tristos que hi vindran.

I vosaltres, fillada, teniu ja un niu ben vostre.
Si aneu pel món un dia, sabreu lo que això val:
recordareu el batre la pluja en aquest sostre
i com és dolça l'ombra del porxo paternal.



Imagen: casa paternal.

EN UNA CASA NUEVA

Alzando estas paredes, cogiste en sus aristas,
lo que era antes de todos: espacio, ambiente y vista:
nunca más libre un pájaro sus aires cruzará
ni un hogar errabundo sus humos alzará.

Esto ya es tuyo, amo. De la esposa sea centro
que la risa de un niño tal vez coronará;
que se cierre esta puerta, dejando la paz dentro,
y se abra como brazos al triste que vendrá.

Y a vosotros, hijos, un nido ya os he dado.
Si vais por esos mundos sabreis no hay nada igual:
recordareis la lluvia batir en el tejado
y cuán dulce es la sombra del porche paternal.

6 comentarios:

  1. Quina poesia més bonica...M'agrada^-^!

    ResponderEliminar
  2. Preciós poema de coronació d'una llar. Molt en la línia dels valors de la familia tradicional. No se la vigència d'aìxò en els nostres dies... ja m'agradaria que en tornés a ser de vigent això tant maco. Es veritat això de "quant n'és de dolça l'ombra del porxo paternal"...

    ResponderEliminar
  3. La página del autor de esa foto es muy buena. Todos a alos que le guste la fotografía pueden entrar desde tu pie de foto y acceder a ella. Vale la pena.

    ResponderEliminar
  4. Maria, és molt bonica, però lo que realment em va cridar l'atenció, és el lloc on està ubicada, si vols vore la casa paternal, fes clik al peu de la foto. (edificis)

    Laura, la meua familia, mai ha segut tradicional, ni abans, ni ara. Però és veritat que el "porxo paternal" en el meu cas maternal, sempre es recorda amb molta tendressa.

    Dissortat, gràcies per la teua ajuda, ja saps...

    Gràcies als 3 per la visita i el vostres comentaris.

    ResponderEliminar
  5. ha nacido una nueva alma errante.Genial!!

    ResponderEliminar